Noticias y Actualidad

Home Noticias-listado Solstici d'hivern: com afecta la reducció d'hores de llum solar a la salut?

Solstici d'hivern: com afecta la reducció d'hores de llum solar a la salut?

Diumenge, 20 Desembre, 2020 Comentarios

  • El pròxim 21 de desembre té lloc el solstici d'hivern, el dia que compta amb menys hores de llum solar i, per tant, el més curt de l'any.

La llum natural influeix de manera directa en l'organisme i determina el funcionament d'aquest. Davant la reducció d'hores de llum diürna, els cicles immunològics, metabòlics, hormonals i del somni sofreixen una sèrie d'alteracions que poden perjudicar la salut de les persones.


A Barcelona, el dia 21 de desembre comptarà amb 9 hores i 16 minuts de llum solar, mentre que la nit tindrà una durada de 14 hores i 50 minuts (1).


L'adaptació a una rutina amb poques hores de llum solar produeix que el cos segregui més melatonina, una hormona que crea el propi cervell i que s'encarrega de regular l'estat de somni i vigília. “Com menys dura el dia, més melatonina produeix el nostre cos, mantenint-nos menys actius i augmentant la sensació de cansament quan a penes enfosqueix”, assenyala la Dra. Anna Palau, especialista en Medicina General de Creu Blanca.


Trastorn afectiu estacional


L'horari d'hivern, a més, provoca un descens dels nivells de serotonina en sang. Comunament coneguda com l'hormona de la felicitat, la serotonina és una substància estimulada per la llum solar que regula l'estat d'ànim, així com la sensació de sacietat en menjar. “De manera que la falta de llum diürna pot afectar en els estats psicològics d'algunes persones, provocant-los manca de motivació, irritabilitat, apatia i tristesa”, puntualitza Palau.


'image'


El trastorn afectiu estacional és una afecció de caràcter depressiu caracteritzada per episodis d'ansietat, desmotivació i melancolia davant un canvi d'estació.


Un baix estat anímic condueix, en moltes ocasions, al sedentarisme. La falta d'exercici físic predisposa al sobrepès i a l'augment de greix corporal, veient-se ressentida també la salut cardiovascular en forma de colesterol i hipertensió arterial.


Fragilidad cutánea


El fred, el vent i els canvis bruscos de temperatura són factors que influeixen en l'estat de salut. “Les mans i la cara són unes de les zones que més pateixen a l'hivern. La pell està més fràgil i pot patir de sequedat, irritacions, esquerdes, èczemes i fins i tot penellons”, adverteix Palau. “A més, la sequedat ambiental provocada per l'ús de calefacció o l'abús de l'aigua calenta intervenen en aquesta fragilitat”, afegeix.


'image'


La feblesa cutània també es manifesta a causa de la falta de vitamina D, que se sintetitza en gran mesura a través dels raigs ultraviolats del sol. El dèficit de vitamina D pot solucionar-se mitjançant la ingesta d'aliments rics en vitamina D i l'exposició a la radiació solar entre 8 i 15 minuts diaris (2).


Major risc de contagis


La baixada de les temperatures pot desencadenar trastorns respiratoris, en forma de refredat comú o grip, convertint-se en el principal problema de salut en aquesta època de l'any. “Durant els mesos de fred es produeixen diverses situacions que faciliten la propagació de gèrmens. La permanència a espais interiors, la major proximitat entre les persones, la falta de ventilació dels ambients o alguns sistemes de calefacció com la llenya contribueixen al contagi de virus, que en cas de complicar-se poden causar infeccions respiratòries bacterianes”, declara Palau.


'image'


Hi ha els qui experimenten quadres respiratoris de vies altes, amb afectació de nas i faringe, fins i tot donant lloc a casos d'otitis i sinusitis. Aquest tipus d'infeccions també poden manifestar-se en forma de quadres respiratoris de vies baixes, donant lloc a bronquitis aguda o pneumònia.


Referències


(1) Institut Geogràfic Nacional http://astronomia.ign.es/hora-salidas-y-puestas-de-sol (2) Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) https://blog.aecc.es/vitamina-d-sol/



Comenta esta noticia